Tot va començar amb un viatge a Islàndia, país que la indústria turística defineix com "l'últim paradís natural d'Europa". El viatge sempre comporta reflexió. Inevitablement confrontes la teva realitat quotidiana amb allò que vas trobant. En aquest cas, movent-te per aquesta illa et sorprèn i fins t'emociona la visió d'espais poc transitats, inalterats, purs, buits... La imaginació vola fins a astres llunyans i desconeguts, encara més si véns, com jo, d'una àrea metropolitana densament poblada. Et sents amb els peus més posats sobre la Terra, sense capes artificials, et sents com a una part més de la natura. I, atrapat per aquesta bellesa, omples les pupil·les i la càmera d'escenaris poc vistos, diferents, que fan pensar en com era el nostre planeta en el passat o en com potser serà algun dia.

Però a aquesta illa darrerament s'ha incrementat molt el turisme, fins al punt que la xifra de visitants arriba ja a septuplicar cada any la seva població. I alhora coneixes com, en d'altres latituds, molts espais s'han modificat tant per la intervenció i la cobdícia humana que poc en queda de la seva antiga morfologia. I penses si aquest "últim" paradís també podria morir d'èxit. Aquest contrast entre la naturalesa aparentment verge i el temor pel seu deteriorament és el tema d'aquest projecte.